Parc Natural dels Ports
Av. Val de Zafán, s/n, 43520, Roquetes
977 50 40 12
Informació d'interès

El massís dels Ports s’alça al sud de Catalunya, just a la confluència amb Aragó i el País Valencià. De relleu calcari i molt accidentat —amb els seus penya-segats, coves, falles i gorges que l’omplen de bellesa— alberga ambients mediterranis però també boscos més propis de climes eurosiberians. S’hi poden visitar les fagedes més meridionals de la península Ibèrica —una arbreda d’exemplars centenaris declarada Reserva Natural— i diversos arbres monumentals. L’espai també destaca per la fauna: els voltors, les àligues daurades, els gats salvatges, les llúdrigues i sobretot les cabres hispàniques —un dels símbols més representatius del massís— testimonien la riquesa ambiental d’aquest vast territori declarat Parc Natural, en el vessant català, l’any 2001. D’aquesta manera es reconeixia el valor d’un dels espais naturals més significatius de Catalunya i el tercer amb més extensió després dels parc naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró.

Hi ha tres vies principals d’entrada al parc, una per cada comarca. Al nord, hi destaca la població d’Horta de Sant Joan, on hi ha l’Ecomuseu, el centre d’informació de visitants de la Terra Alta a Prat de Comte i el punt d’informació del Molí de l’Oli a Arnes. Per l’est s’hi arriba a través de Roquetes, on hi ha la seu administrativa del parc natural i el centre d’informació de visitants del Baix Ebre, amb l’exposició permanent Geoports. Pel sud s’hi accedeix per la Sénia, on es pot visitar la mostra La vida als Ports, al centre d’informació de visitants del Montsià. Abans d’endinsarnos en les entranyes del massís, doncs, val la pena aturar-se en alguna d’aquestes localitats.

Més al sud del massís, el paisatge és igualment captivador. El riu Sénia, que neix a les parts més altes de la serralada, hi forma petits gorgs —com el toll dels Arenals— que, a l’estiu, inviten a fer-hi una capbussada. Ara bé, el punt per excel·lència de tota la serralada és el cim del Caro (1441 m). Situat al capdamunt del massís —n’és el punt més alt— està envoltat de pins modelats pel vent que creixen entre terrenys rocallosos més aviat àrids. Aquest mirador ofereix una àmplia panoràmica sobre tota la vall de l’Ebre. Al davant sobresurt la serra de Cardó i tocant l’horitzó, cap a la mar, es defineixen les banyes del delta de l’Ebre; resseguint el riu es distingeixen els nuclis riberencs de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, Vinallop, Campredó i Tortosa.